El futur és una merda el futur grava converses i després te les refrega per la cara el futur brilla com una espelma blau fluorescent el futur espanta la mosca el futur brama com un tiranosaure rex el futur és una anguila el futur indica el no-camí el futur s’abraona sobre les veritats el futur tapa boques que haurien de parlar el futur gaudeix del que no tindrà mai el futur escampa guspires de broma sobre les vides el futur grapeja les natges poderoses dels déus el futur manté la bèstia viva el futur és un profeta farsant el futur no deu saber ni una merda del que vindrà després el futur porta semen del temps el futur viu on el bosc es fa fosc el futur és poderós i babau el futur és un enginy espatllat el futur exhibeix la polla sense vergonya el futur es destrempa només veure’t el futur és una pantera desdentegada el futur és un desert sense ni mica de gràcia el futur no pot venir a casa teva el futur llepa les figues de les muses el futur branda una espasa feta de vímet el futur no cau ni besa ni agraeix el futur fa el que li diguis però ni tu ni ell no ho sabeu el futur va i ve i no s’està mai quiet el futur és una merda amb miquetes de caramel el futur no diu el que vols sentir el futur es una sortida a la foscor absoluta del fons de l’oceà el futur és independent i imbècil el futur és un mico sinistre el futur es cura el futur es cura el futur es cura

Volia ser anglès Volia tenir unes Nike Air Volia dir-me Mike perquè a les pelis sonava guai Hagués matat perquè Star Wars fos de veritat, però no i això em va crear frustració Jo volia haver compost el "Video killed the radio star" i ballar en el clip de "Thriller", fent el zombi disfressat Jo volia haver tocat amb l'E Street Band i amb els Smiths jo volia un pis a Brooklyn i ara em sento desgraciat, és clar Volia ser ros Volia ser misteriós Un artista maleït mon pare em va dir que era massa petit He volgut ser cada persona fascinant que he vist o he conegut i, naturalment, no he pogut Jo volia haver compost el "Video killed the radio star" i ballar en el clip de "Thriller", fent el zombi disfressat Jo volia haver tocat amb l'E Street Band i amb els Smiths jo volia un pis a Londres i ara em sento desgraciat, és clar Jo volia tocar a Wembley, nà de marxa per New York creuar en moto Califòrnia cap a la posta de sol Haver estat a Woodstock i al Live Aid i a tots els grans saraus nà a la Haçienda a desfassar-me i veure néixer l’acid house Jo volia ser un fatxenda amb un carisma desbordant i tenir la veu d’en Liam i el talent del seu germà omplir el Madison Square Garden, omplir el Royal Albert Hall, nà de birres amb en Dylan i parlar de rock’n’roll Jo volia haver compost el "Video killed the radio star" i ballar en el clip de "Thriller", fent el zombi disfressat Jo volia haver tocat amb l'E Street Band i amb els Smiths i un estudi a San Francisco i tu ja ets feliç perquè has fet un pastís Tu ja ets feliç perquè has fet un pastís

Ja ha volat mitja vida, no me n’he adonat esperant aquell dia; val més no pensar invertint energia, hores, il·lusió desgastant amics i amors M’he passat mitja vida, mitja volent ser M’he passat mitja vida oblidant-me de ser No es pot dir que fins ara no hagi aconseguit res però no sé ben bé què és Des d’ara mateix ja sóc i seré cada dia i prou i en sou testimonis tots: engego a cagar un futur que no existeix I ara busco culpables i ara em faig retrets en un altre dispendi inútil de temps i se m’inflen, i penso: ja n’hi ha prou, s’ha acabat estic tant i tant cansat… Des d’ara mateix ja sóc i seré cada dia i prou i si algú sabés com es fa digueu-m’ho sisplau que jo no ho he fet mai

“Per mi la única gent són els bojos, els que estan bojos per viure, bojos per parlar, bojos per ser salvats, desitjosos de tot alhora, els que mai badallen ni diuen coses banals, sinó que cremen, cremen, cremen com fabuloses candeles romanes grogues que exploten com aranyes entre les estrelles i al mig veus esclatar una llum blava i tothom fa Oooooh!” Jack Kerouac

Algú te idea, algú em pot dir com es fa passar de cerebral a emocional? (Es)tic fart, vaig sempre racionalitzant-ho tot sempre disseccionant-ho tot Tota la vida m’ha agradat fer cançonetes pop amb ben poques sorpreses (aaaah) Algú em va dir que fins que no composi amb els budells no seré mai l’artista que podria ser Vaig nà a un paio que de música en sap un munt em va dir: “Ramon, a tu el que et cal, a tu el que et cal (és que) algú et foti una hòstia al mig de la cara, xaval Mai no m’havien dit res igual va ser genial Tota la vida m’ha agradat fer cançonetes pop amb ben poques sorpreses (aaaah) Algú em va dir que fins que no composi amb els budells no seré mai l’artista que podria ser

Fa molt de temps que tinc un acúfen com una aspiradora a l’orella esquerra i sento a la cara una espècie de pressió, com si portés una màscara Vaig anar a dos metges de capçalera un de públic i un de privat Cap dels dos en va treure l’entrellat La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Vaig anar a un neuròleg Em va manar una ressonància i vaig descobrir que, a més, sóc claustrofòbic La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Vaig anar a un altre poble a fer-me una radiografia del coll i es veu que el tenia massa recte La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Em van posar corrents Em van fer massatges Em van aplicar ultrasons La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Em van aplicar calor Em van estirar el coll amb una màquina que sembla de tortura medieval Tot això durant 40 sessions La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Vaig estar de baixa 15 dies I mesos després, 15 dies més Em vaig putejar les vacances i després vaig estar tres mesos de baixa La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Em van cruixir la columna per molts llocs Em van desbloquejar, em van palpar el crani i l’os del cul Em van dir que tenia molta agressivitat al fetge La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí He fet mandíbules he fet lumbars he fet exercicis contra l’escoliosi he fet abdominals he fet tota mena d’exercicis matinals La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí M’he fet una ressonància a la mandíbula M’he fet una radiografia a la mandíbula M’he fet dos TAC’s i està tot controlat però de l’angoixa pels resultats, una mica més i em dóna un infart La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí He fet exàmen de consciència he destriat el gra de la palla he millorat com a persona m’he adonat del que em feia mal La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Cada petita sensació física l’he interpretat de mil maneres l’he atribuït a mil actituds i vicis fins a vomitar de tant pensar La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Potser és que m’escolto massa Potser és que penso massa Potser és que treballo massa Potser és que em pressiono massa La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí Potser és que faig massa coses Potser és que faig les coses equivocades Potser és que tal o qual cosa Potser és que tal o qual altra La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí He fet teràpies corporals He fet medicina quàntica He fet meditació i sis anys de psicoanàlisi He fet tot el que podia fer La máscara encara és aquí L’acúfen encara és aquí L’acúfen passa de mi i la màscara passa de mi i n’estic fins als collons que se’m pixin a la boca de manera que faré l’única cosa que em queda per fer Porto massa temps a dins del meu cos separat del que passa a fora Porto massa temps escoltant l’interior del meu cos i sento lluny el que passa a fora O sigui que a prendre pel cul l’acúfen que xiuli fins que rebenti i a prendre pel cul la màscara i a prendre pel cul l’acúfen i a prendre pel cul la màscara i a prendre pel cul l’acúfen i a prendre pel cul la màscara

Miri, francament no em queda bé el xandall No suporto els xulos que van provocant Si no he estat mai mig delinqüent Si tinc carrera i tinc cervell Com és que sóc fan d’uns macarres de Manchester? No pot ser, no macagum…la puta! No puc suportar la idea Aaaah, collons! Aaaah, potser en el fons per fosques raons vull ser igual que ells és greu? digui’m doctor

I. Veniu Voldria deixar per fi de veure-us, amics sortir a l’escena i no saber si sou aquí voldria dir potser que ja sóc una estrella I escenaris molt grans camerinos i càtering Però de moment (sisplau) veniu igualment per si de cas… II. Pòstit M’he posat un pòstit a la feina amb un telèfon en forma de cor per recordar-me de trucar algun amic simplement per trucar És una mica trist però ho haig de fer així III. Gripaus He tingut sempre molts amics en part perquè tinc pànic al conflicte I a tot dic que sí i sempre he preferit menjar-me gripaus i tenir contractures i no dormir a la nit a que em posin una cara estranya no m’importa que no tingui res res a veure amb mi

Espirar… Espirar… Expulsar tot l’aire Espirar… Espirar… Eixamplar la caixa Finestrals Finestrals Ben oberts de bat a bat Aire fresc Aire net Airejar la casa Espirar… Espirar… Expulsar tot l’aire Espirar… Espirar… Deixar anar la càrrega Finestrals Finestrals Ben oberts de bat a bat Aire fresc Aire net Airejar la casa

“Si ho has d’intentar, vés fins al final, Si no ha de ser així, ni tan sols comencis Potser suposarà perdre xicotes, dones, família, feina i potser el cap Potser suposarà no menjar durant tres o quatre dies Potser suposarà glaçar-te en el banc d’un parc Potser suposarà la presó Potser suposarà humiliació Potser suposarà menyspreu, aïllament,... L’aïllament és el premi: tota la resta és per posar a prova la teva resistència, les teves autèntiques ganes de fer-ho I ho faràs, malgrat el rebuig i les ímfimes possibilitats I serà millor que qualsevol cosa que poguessis imaginar Si ho has d’intentar, vés fins al final No existeix cap sensació igual Estaràs sol amb els déus i les nits cremaran en flames Portaràs les regnes de la vida fins a la rialla perfecta És per l’única cosa que val la pena lluitar” Charles Bukowski

Per haver estat un cagat em perdono Per no haver-me llençat em perdono Per haver-me despistat em perdono Per creure’m important em perdono Per haver-me obsessionat em perdono Per haver-me pressionat em perdono Per haver-me maltractat em perdono Per tot el que he envejat em perdono Pel temps que he malgastat em perdono Per aquells que he descuidat em perdono Per tots els qui he engrescat em perdono I pels que s’han cansat em perdono Per la por que m’ha lligat em perdono Per no saber fer-me gran em perdono Perquè ningú neix ensenyat em perdono

Era estudiant tenia un company jo me’n fotia perquè a la nit per anar a dormir escoltava Anthrax, l’animal Avui té secretària Volta el món, fa molta pasta Què vol dir? (tot això) Què vol dir? (tot això) Què vol dir?

Dilluns no goso dir el que estic pensant Dimarts em falla la força de voluntat Dimecres torno a incomplir el que m’havia proposat I quan arriba diumenge quan finalment ja és diumenge… Envio el meu exèrcit personal a lluitar en el meu nom amb el parell de collons que no sé si tindré mai Dijous m’esmunyo d’un conflicte més Divendres exploto i em sap greu després Dissabte em sento culpable i sense forces per res I quan arriba diumenge quan finalment ja és diumenge… Envio el meu exèrcit personal a lluitar en el meu nom amb el parell de collons que no sé si tindré mai Diumenge envio el meu exèrcit personal a fer les heroïcitats de què jo crec que mai no seré capaç Visca el Barça

La Terra està emprenyada ja fa anys terratrèmols, tsunamis i huracans i ara resulta que al febrer fa calor però sempre hi ha un detall que em fa pensar que no, que no és la fi del món: quan veig la teva cara una miqueta se’m passa tot La gent cau com mosques al meu voltant la cosa em té en una mena de tensió constant qualsevol merda ja em fa témer el pitjor però sempre hi ha un detall que em fa pensar que no, que no és la fi del món: quan veig la teva cara una miqueta se’m passa tot La crisi em debilita l’esperit de vegades sembla que ja s’ha acabat el temps feliç i cada cop que miro el cel és més fosc però sempre hi ha un detall que em fa pensar que no, que no és la fi del món: quan veig la teva cara una miqueta se’m passa tot Sóc fill únic i vaig créixer protegit en un món que ara se’n va a prendre pel cul i tota aquesta tremolor em fa por però sempre hi ha un detall que em fa pensar que no, que no és la fi del món: quan veig la teva cara una miqueta se’m passa tot

Belle & Sebastian del principi Wire, els Clash i el punk en general També els Joy Division, malgrat tota la foscor El primer del DJ Shadow Pascal Comelade al piano John Lennon il·luminant-ho tot M’agraden els grups que no toquen bé M’agraden els cantants que no canten bé M’agrada la gent que s’ho passa bé, La gent que juga, jo vull jugar també L’esperit dels Young Marble Giants The Clean i el Daniel Johnston, pobret Els Guided by Voices del “Bee Thousand” en concret Esteve Fortuny, Shaun Ryder i les Krapulass de Caldes Pau Riba, Joan Miquel Oliver M’agraden els grups que no toquen bé M’agraden els cantants que no canten bé M’agrada la gent que s’ho passa bé, La gent que juga, jo vull jugar també